sábado, 16 de noviembre de 2013

NOVA ZELANDA

Com ja sabeu enguany la nostra mascota s'anomena Moli. Viu a Nuvària però viatja amb el seu paracaigudes a diferents llocs del món. El primer viatge de Moli ha sigut molt lluny, ha viatjat a NOVA ZELANDA. Allí ha conegut persones i llocs molt diferents de nosaltres, ha conegut TUMU, un xiquet MAORI.





 A la classe hem aprés moltes coses de Nova Zelanda i hem aprés moltes coses sobre els maoris, com es visten, que menjars són típics d'allí, com són les seues cases... El que més gràcia els ha fet als xiquets és com se saluden ja que els maoris ajunten el cap i el nas per a saludar-se i utilitzen l'expressió "kia ora".



  

 CONEIXENT NOVA ZELANDA:


 1. NOVA ZELANDA SÓN UN CONJUNT D'ILLES.
 


    2.   FA MOLT DE TEMPS VAN ARRIBAR ELS MAORIS.

Els maoris són una ètnia o poble que viu a Nova Zelanda.
En la seua llengua moaori significa "normal".
Els maoris eren un poble de guerrers que van anar covertint-se en llauradors i ramaders.
Els maoris es reunixen en el marae, lloc sagrat, per a celebrar festes, bodes, funerals i reunions.
Totes les coses que són importants les decidixen en el marae.
El plat típic maori és l'hangi, són aliments cuits amb el vapor que hi ha davall de la terra.

 3.  ELS SEUS HABITANTS ES TATUEN LA CARA I FAN ESCULTURES DE FUSTA "TÓTEM"
 

         4.EN L'ILLA HI HA GUÈISERS.
El guèiser és una font natural que expulsa aigua calenta i vapor.
Ès un fenomen prou estrany i només es dóna en alguns llocs del planeta.
El guèiser es forma en zones on hi ha roques volcàniques, pel contacte entre l'aigua superficial i les roques calfades pel magma subterrani.
Quan l'aigua es posa en contacte amb les roques volcàniques calentes começa l'expulsió.
La duració i el temps entre les erupcions varien segons el guèiser.   
      
                    5.BALLEN EL KAPA HAKA EN LES SEUES CELEBRACIONS (abans, quan eren guerrers ho utilitzaven per a espantar als seus enemics).

 

 6.LA FRUITA TÍPICA ÉS EL KIWI.

També és el nom d'un animal que ens ha agradat molt conéixer.
El kiwi es un au sense ales, cec i de la grandària d'una gallina.


7. POHUTUKAWA

Pohutukawa s'anomena este arbre, que produïx una conjunt de flors brillants compostes de conjunts d'estams. El pohutukawa és una de dotze espècies endèmiques de Nova Zelanda. L'arbre creix fins a 20 m d'altura, amb una copa extensa en forma de cúpula. El seu rang natural són les regions costaneres de l'Illa del Nord de Nova Zelanda. El pohutukawa florix de novembre a gener amb un pic en el mig del final de desembre, amb brillants flors carmesines cobrint l'arbre, per tant té el sobrenom d'arbre de Nadal de Nova Zelanda. Hi ha una variació entre els arbres individuals en el temps de la floració, en l'ombra i brillantor de les flors.


FESTA MAORI

En classe ens hem fet disfresses de mahoris i ens ha sigut útil per a treballar les matemàtiques: les formes geomètriques i les sèries.
 










 Per a despedir-se de Nova Zelanda i els maoris hem fet una festa maori i hem ballat Haka.






 

LA TARDOR: LA FESTA DE LA CASTANYERA

La Castanyera és un personatge representat per una senyora gran que vesteix roba vella i que sempre porta un davantal i un mocador al cap. Durant la festa de la castanyada, la castanyera ven castanyes pels carrers de la ciutat. Porta un cistell ple de castanyes que ha recollit al bosc i les torra al torrador. Després les posa dins les paperines per vendre.


LA CASTANYERA: Ramon Calsina




 La castanyera


Quan ve el temps de menjar castanyes
la castanyera, la castanyera
ven castanyes de la muntanya
a la plaça de la ciutat
la camisa li va petita
la faldilla li fa campana
les sabates li fan cloc-cloc
i en ballar sempre gira així.


A la nostra classe han vingut dos castanyeres i ens han repartit unes castanyes molt bones.


CASTANYES, CASTANYES TORRADES, CALENTETES I FUMADES!!!!